Test de percepció sobre la distribució de fronteres: Resultats

considerables, cosa que correspondria en l’anàlisi de la producció a un allargament o pausa per planificació. Lligat amb això, també es diu que les frases prosòdiques no coincideixen necessàriament amb constituents sintàctics o unitats lèxiques, sobretot a causa de les vacil·lacions. Finalment, també s’avisa l’oient que diversos parlants poden fer molts tipus diferents de frases prosòdiques, sobretot depenent de la velocitat de parla. Tots aquests temes queden il·lustrats amb diversos exemples. Com a conclusió, es demana al participant del test que prengui decisions de manera intuïtiva, ja que no hi ha ni normes, ni solucions correctes o incorrectes, ni tan sols opcions esperables.

5.1.2.4. Realització del test

El test es va enviar en cedé (la presentació de Power Point amb els arxius de so incorporats) i en paper (les transcripcions ortogràfiques de les frases on els oients havien de marcar les fronteres que percebien), durant la tardor del 2009, als domicilis dels informants.

D’aquesta manera, l’informant tenia llibertat de fer el test sense haver de fixar un termini ni haver-se de traslladar enlloc. El test es podia fer en dues sessions (les possibilitats de pauses eren indicades al llarg del test). L’autora quedava sempre a disposició dels informants per correu electrònic en cas d’haver d’aclarir qualsevol dubte.

413 407

347

292 275 287

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450

1MDR 2MDR 3MDR 4MDR 5MDR Anàlisi prod.

344 336

286 262

193 200

0 50 100 150 200 250 300 350 400

1CAT 2CAT 3CAT 4CAT 5CAT Anàlisi prod.

Gràfics 5.1: Nombres absoluts de fronteres marcades pels oients en el test de distribució de fronteres (a dalt, oients catalans; a sota, castellans; vg. la nota 4 sobre la codificació dels oients).

A través dels gràfics podem veure que, tant en català com en castellà, hi ha oients que marquen un nombre elevat de fronteres, en comparació amb les de l’anàlisi de la producció, i els oients que en marquen menys es troben aproximadament a l’altura del valor de la producció. És a dir, o en marquen (moltes) més que en la producció, o una mica menys. En la propera figura, un exemple de l’etiquetatge dels oients catalans, es pot copsar aquest patró de comportament:

Figura 5.1: Exemple de l’etiquetatge de la distribució de fronteres en el corpus de català (CAT_09fss_dec02).

En termes generals, doncs, podem dir que els oients mostren resultats heterogenis pel que fa al nombre de fronteres. El proper pas és saber els motius d’aquestes diferències.

Per a això, observarem quines són les pistes o els motius que han portat els oients a indicar la presència d’una frontera. Podem classificar les fronteres marcades pels oients en sis tipus:

a) Coincident amb l’anàlisi de la producció: la frontera marcada per l’oient també ha estat marcada en l’anàlisi de la producció. Per tant, l’oient del test de percepció s’ha guiat per un dels fenòmens considerats com a marca de frontera en l’anàlisi de la producció (vg. § 3.3 o el quadre resum de les marques a § 3.3.4).

b) Planificació o disfluència: l’oient ha marcat una frontera prosòdica allà on acaba un efecte de planificació (bàsicament pausa plena o allargament sense moviment tonal) o una disfluència (represa, repetició o truncament; vg. § 3.3.6).

c) Mot crossa: l’oient ha marcat una frontera prosòdica després d’un mot crossa; exemples en català: “no sé”, “aviam”, “bueno”, “pues”, etc.; en castellà: “o sea”, “entonces”,

“bueno”, “pues”, etc. Normalment aquest tipus de mots no formen una frase prosòdica, o no coincideixen amb el final; i si ho fan, com pot ser el cas de “no sé”, en l’anàlisi de producció no les hem considerat, ja que són massa breus i no són comparables a la resta de frases declaratives.

d) Semàntica / Sintaxi: en comptes de seguir la prosòdia, l’oient s’ha basat en l’agrupament sintàctic o en el contingut lèxic d’un grup de mots per marcar la frontera, que en canvi no respon a cap marca prosòdica.

e) Interrogativa: el parlant ha produït una breu frase interrogativa, normalment confirmatòria (ex: CAT_05pbp_dec01: “jo trobo que és un bon lloc per viure, no?”) o reiterativa (ex: CAT_01ldb_dec05: “activitats que hagi fet? no sé, quan era petita feia música”) (segons la classificació de Payrató 2002: 1206-1208), i l’oient, coherentment,

l’ha marcat com a frase prosòdica. En l’anàlisi de la producció hem obviat aquestes fronteres, ja que no corresponen a oracions declaratives. La presència de les oracions interrogatives al llarg del corpus és, en qualsevol cas, molt reduïda.

f) Tonals: l’indici que ha portat l’oient a marcar una frontera és una marca tonal que nosaltres no hem considerat prou rellevant i que per tant no hem marcat com a frontera. En aquest cas, es pot dir que segurament l’oient ha estat més sensible o receptiu que nosaltres.

En el següent gràfic, mostrem la freqüència, en percentatges, de cada tipus de frontera en el conjunt d’oients de cada llengua.

Gràfic 5.2: Distribució en percentatges dels tipus de fronteres marcades pels oients de cada grup en el test de percepció.

Com es pot veure, els oients de les dues llengües mostren un comportament semblant: la majoria de les fronteres coincideixen amb les de l’anàlisi de la producció, per bé que el percentatge és d’un 53% quant al català i d’un 66% en el cas del castellà. La diferència entre les dues llengües es deu probablement al fet que el corpus de castellà en general presenta més fluïdesa que el de català, cosa que facilita molt les coses als oients. En la propera figura podem veure un exemple de coincidència pràcticament total entre l’anàlisi de la producció i les fronteres marcades per tots els oients, en una frase del castellà sense cap mena de disfluència, que el parlant produeix molt clarament i a una velocitat reduïda:

Figura 5.2: Mostra d’un cas de coincidència gairebé total, tant entre els oients com amb l’anàlisi de la producció, en una frase del castellà molt fluïda (CAST_06avs_dec11).

De tota manera, els casos en què es pot observar aquesta fluïdesa i coincidència total en l’etiquetatge són pocs, ja que en la major part de les dades apareix alguna mena d’efecte de planificació, de vacil·lació o el parlant produeix un discurs molt ràpid. Aquests fenòmens han estat un obstacle per als oients, cosa que es reflecteix en l’etiquetatge i també en els comentaris del final del test (en l’annex 4 els recollim íntegrament), per exemple (entre d’altres): “Los problemas aparecen sobre todo cuando el hablante habla muy deprisa y da la sensación de que no para nunca nada más que para respirar; pero como oyente no sabes muy bien si es una pausa por eso, porque está pensando o porque duda” (4MDR).

Precisament, la següent pista que els oients segueixen amb més freqüència són les disfluències i efectes de la planificació del discurs: un 18% de les fronteres marcades en les dues llengües. Els altres tipus de fronteres mostren valors molt baixos, sobretot en el cas del castellà. Així, la influència dels agrupaments sintàctics i del contingut lèxic no és alta: un 9% de les fronteres dels oients catalans responen a aquesta pista (i no van acompanyades de cap marca prosòdica); en el cas del castellà, és gairebé un 4% de les fronteres. Malgrat aquests valors baixos, però, aquesta dificultat també queda recollida en les reflexions dels oients: “Em costa diferenciar les pauses prosòdiques de les sintàctiques” (3CAT); “Me temo que, por ser lingüista, me haya dejado llevar alguna vez por mis (escasos) conocimientos para marcarlas, por ejemplo, después de “bueno” o “pues”, o intentando mantener una estructura sintáctica” (4MDR).

A partir del gràfic 5.2, doncs, comprovem que la coincidència entre les decisions dels oients i les de l’anàlisi de la producció té lloc en una mica més de la meitat de les fronteres prosòdiques que marquen els oients. En la següent taula presentem els resultats individualment, de manera que puguem veure a) si les tendències globals que mostra el

gràfic 5.2 es reflecteixen a nivell individual i b) si hi ha homogeneïtat entre els oients pel que fa als tipus de fronteres marcades.

Taula 5.1: Distribució en percentatges dels tipus de fronteres marcades per cadascun dels oients en el test de percepció.

Pel que fa a la primera qüestió (a), les tendències segueixen les dels resultats dels grups en global: els oients catalans no es distancien massa de la mitjana del 53% de fronteres coincidents amb les de l’anàlisi de la producció, així com tampoc ho fan els oients castellans, que mostren una mitjana del 66% (amb més variabilitat entre ells, ja que es mouen entre un 62% i un 75%). Com a segona pista, segueixen les disfluències i efectes de la planificació, en tots els oients i amb percentatges semblants als globals. En la resta de tipus de fronteres tampoc no hi ha divergències respecte del conjunt. Quant a la segona qüestió (b), es pot dir que en conjunt, i tenint en compte els resultats en percentatges, els oients mostren comportaments, o tendències, coincidents pel que fa als motius que els han dut a marcar les fronteres.

Però si ens fixem en els nombres absoluts, la diversitat entre els oients es fa més visible. D’entrada, si tornem al primer gràfic (5.1), de seguida destaca el fet que no és el mateix un oient que ha marcat 344 fronteres en tot el corpus del que n’ha marcat 193 (en la part de català), o 413 vs. 275 (part de castellà). La relació del nombre absolut de fronteres marcades en total (gràfic 5.1) amb el de les fronteres que coincideixen amb l’anàlisi de la producció també varia d’oient a oient. Així, d’una banda, normalment els oients que han

Coincident amb anàlisi producció

Planificació / Disfluència

Mot crossa

Semàntica / Sintaxi

Interro-

gativa Tonal

1CAT 52,62% 19,76% 9,59% 8,43% 3,78% 5,81%

2CAT 55,65% 12,20% 10,42% 11,90% 4,64% 5,36%

3CAT 51,05% 21,33% 8,39% 9,44% 3,84% 5,94%

4CAT 51,52% 21,76% 9,16% 9,16% 2,29% 6,11%

5CAT 57,51% 18,65% 10,36% 7,25% 2,07% 4,14%

1MDR 64,16% 22,52% 8,47% 4,36% 0,48% 4,84%

2MDR 61,92% 22,6% 6,88% 4,91% 0,00% 3,69%

3MDR 71,18% 12,39% 8,65% 2,88% 0,58% 4,32%

4MDR 64,04% 22,26% 7,88% 2,05% 0,68% 3,08%

5MDR 74,55% 9,10% 6,19% 4,00% 0,73% 5,46%

344 336

286 262

181 187 193

146 135

111

200

0 50 100 150 200 250 300 350 400

1CAT 2CAT 3CAT 4CAT 5CAT Anàl.prod.

fronteres marcades coincidents amb anàlisi producció

413 407

347

292 275

265 252 247

187 205

287

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450

1MDR 2MDR 3MDR 4MDR 5MDR Anàli.prod.

fronteres marcades coincidents amb anàlisi producció

marcat més fronteres en total també s’acosten més a la quantitat de fronteres marcades en l’anàlisi de la producció. Però d’altra banda, els oients que es troben a les franges baixes pel que fa al nombre de fronteres marcades acostumen a mostrar un percentatge més elevat del tipus de frontera coincident amb l’anàlisi de la producció. En els següents gràfics podem observar aquestes proporcions:

Gràfics 5.3: Comparació del nombre total de fronteres (barres grises) amb aquelles que coincideixen amb les de l’anàlisi de la producció (barres blanques), en cada oient català (a dalt) i castellà (a baix). La darrera barra blanca mostra el nombre de fronteres marcades en l’anàlisi de la producció, com a referència.

Fins aquí hem vist la coincidència de l’etiquetatge del test de percepció amb el de l’anàlisi de la producció partint de les decisions dels oients del test i mirant si la mateixa frontera s’ha marcat en l’anàlisi de la producció o, en cas contrari, què l’ha motivat. Ara fem el camí contrari: mirem les fronteres marcades en l’anàlisi de la producció i comprovem si també han estat marcades pels oients del test de percepció. El següent gràfic ho mostra: cada parell de barres (una per a cada llengua) indica el percentatge de fronteres marcades en l’anàlisi de la producció que han estat marcades pel nombre d’oients indicat.

43%

25%

15%

9% 6%

2%

48%

22%

11% 8%

5% 7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

5 oients 4 oients 3 oients 2 oients 1 oient 0 oients

CAT CAST

Fent sumes ràpides, es pot comprovar que aproximadament un 70% de les fronteres marcades en l’anàlisi de la producció han estat marcades en el test de percepció per 5 o 4 oients. I un percentatge baix de fronteres no han estat percebudes en el test (0 oients).

Gràfic 5.4: Percentatge de fronteres marcades en l’anàlisi de la producció que coincideixen amb les marcades en el test de percepció.

Com a part dels resultats, també és interessant de llegir els comentaris dels participants del test a què ja hem fet referència més amunt (vg. annex 4), ja que contribueixen a reflectir la idea que l’oient s’ha fet al voltant de la frase i la frontera prosòdica. Una cosa que destaca d’entrada és que molts oients (quatre dels vuit que han comentat la tasca) no parlen de “frontera prosòdica”, sinó de “pausa”, malgrat que en el document introductori es parla contínuament de “frase” i “frontera prosòdica”; el mot

“pausa” només apareix dues vegades com a referència a un possible efecte que marqui la presència d’una frontera. Això indicaria, doncs, un cert biaix en la noció de l’oient. Un altre tipus d’observació interessant és la que es refereix als signes de puntuació: tres dels quatre correctors de català que treballen el codi escrit s’hi han referit en el sentit que en ocasions els ha estat difícil no deixar-s’hi influenciar. Alguns també han comentat que no saben si el fet de ser lingüistes o filòlegs els ha ajudat o més aviat perjudicat per fer la tasca.

Im Dokument El fraseig prosòdic en la parla espontània del català i del castellà (Seite 171-178)