Les dades d'aquesta part del corpus ens han de servir per descriure el fraseig prosòdic de la parla espontània del català. Encara no hi ha cap descripció sobre aquest aspecte de la llengua catalana. Per tant, no sabem si hi ha diversitat dialectal. Com que se n'ha trobat en l'entonació del català (entre d’altres, Prieto 2001, Prieto & Cabré 2007-2012, Fernández Planas 2009), creiem que el més prudent és partir d'un sol dialecte, per evitar el risc potencial de generalitzar el que en realitat és diferent (cf. Lloret 2007). Buscarem, doncs, la descripció del català central, concretament del barceloní (Veny 2002: 23, 36-37), no pas amb intenció centralista, sinó per motius essencialment pràctics: és la varietat dels parlants del corpus del projecte del qual prové la major part de les dades de català (vg.
següent paràgraf). Igualment, en el cas del castellà, partim també de la varietat central, concretament, el castellà de Madrid. Partim doncs en tots dos casos del dialecte central per iniciar la descripció del fraseig prosòdic, però no descartem que hi pugui haver diferències dialectals, possiblement lligades a les que ja s’han descrit quant a l’entonació. I ja que un dels propòsits d’aquest treball és comprovar si hi ha diferències entre el fraseig prosòdic del català i el del castellà, serà adequat analitzar la parla dels informants catalans que tinguin el grau més baix d’influència del castellà. Els criteris de selecció de la mostra van dirigits sobretot a aquest objectiu, tal com detallem més avall.
Les dades dels parlants de català provenen de dos projectes de recerca. La major part, 8 informants, provenen del Projecte H6, “Desenvolupament fonoprosòdic del català en el context bilingüe actual” (Teilprojekt H6: Phono-prosodische Entwicklung des Katalanischen
53 im gegenwärtigen bilingualen Kontext), dut a terme des de l'agost del 2005 fins al juny del 2011 al Centre de Recerca en Multilingüisme (Sonderforschungsbereich Mehrsprachigkeit, SFB 538) de la Universitat d'Hamburg, sota la direcció de la Dra. Conxita Lleó i gràcies al finançament de la Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG, Societat Alemanya per a la Recerca); per a detalls del projecte, vg. entre d’altres Benet et al. (2007, 2009, 2011), Cortés et al. (2009), Lleó (2006, 2008) o Lleó et al. (2007, 2008, 2009). Les dades van ser recollides per les dues membres investigadores del projecte, Susana Cortés i l’autora d’aquesta tesi — totes dues parlants de català central—, en tres etapes: el novembre del 2005, l'abril del 2006 i l'octubre del 2006. Les dades dels altres 2 informants són part del Corpus Oral Dialectal (COD), el subconjunt del Corpus de la Universitat de Barcelona (CUB) que recull informació dialectal de les sis varietats geogràfiques principals del català; per a més informació sobre el COD, vg. Alturo et al. 2002, Lloret & Perea 2002, Viaplana & Perea 2003. Les dades d’aquest corpus van ser recollides l’any 1995.1
Quant als criteris de selecció dels informants, per tal de minimitzar el risc de possibles influències del castellà i perquè volem obtenir la descripció d'una varietat el més genuïna possible, hem triat els informants que segueixen els següents criteris, tot basant-nos en els resultats obtinguts del Projecte H6 (entre d’altres, Lleó et al. 2007, 2008, 2009) i en l’anàlisi de les dades del corpus del COD:
a) Resideixen en barris amb una alta presència del català (Gràcia i Eixample); vg. les referències del Projecte H6 (més amunt, en aquesta mateixa secció) i Institut d’Estadística de Catalunya (2005).
b) Mostren índexs alts de producció de les vocals catalanes (/ɛ/, /ɔ/ i ə).
c) El pare i la mare parlen català.
D'entre els informants que segueixen aquests tres criteris bàsics, hem seleccionat els que en l'entrevista s'han mostrat més loquaços i han produït frases prou fluïdes, per tal de poder arribar a un minut de parla analitzada, amb fragments prou llargs.
Malgrat la diferent procedència de les dades, els dos parlants del COD també compleixen la majoria dels requisits que acabem d'especificar. Només roman desconeguda la dada de la llengua dels pares, ja que no hem pogut tenir accés a aquesta informació, tot i que sabem que tant els pares com els cònjuges provenen de Barcelona. A més, els índexs de producció de les vocals per part de tots dos parlants són molt elevats: tots dos mostren
1 Tant el Projecte H6 com l'autora d'aquesta tesi agraeixen als professors Joaquim Viaplana i
Maria Pilar Perea, de la Universitat de Barcelona, l’accés a aquestes dades.
valors d’entre el 70% i el 100% de producció correcta de les vocals catalanes en la conversa espontània, índexs semblants als dels altres 8 parlants.
Pel que fa a la distribució per edats, hem mirat d’equilibrar els tres grups al màxim:
4 informants de la generació dels joves del Projecte H6 (aquest grup el formaven joves d'entre 18 i 23 anys en el moment de l'entrevista), 3 del grup d’entre 30 i 44 anys (en el moment de l'entrevista) i 3 de més de 44. D'aquesta manera, podem observar possibles tendències en l'evolució de les característiques del fraseig prosòdic del català. Hem de tenir en compte que els parlants del primer grup han rebut tota l'educació en català, mentre que els del segon grup només en part, ja que van ser escolaritzats cap al final del franquisme, quan el català tot just es començava a restituir en l’ensenyament, i no de la mateixa manera en totes les escoles. Els tres parlants més grans, que actualment tenen 50 anys o més, ens poden donar la informació sobre el grup de l'extrem contrari als joves: escolarització completa en castellà i educació en ple franquisme.
Entre els 10 parlants de català, hi ha 6 dones i 4 homes, repartits força equilibradament entre els tres grups d’edats. Això ens permetrà veure si hi ha alguna tendència en els trets del fraseig que es correlacioni amb un dels dos sexes. Quant a la classe social dels informants, podem dir que és mitjana-alta, basant-nos en el barri de residència i en l'ocupació dels informants. Els 4 informants més joves són estudiants universitaris; els del segon grup d’edat són una funcionària administrativa, una logopeda i un informàtic, i pel que fa al tercer grup d’edat, es tracta d’una mestra, d’un altre informàtic i d’una administrativa. Finalment, tots els parlants han nascut a Barcelona i hi han viscut tota la vida. Aquesta és la relació completa dels informants de la base de dades de català:
55
Taula 3.1: Relació d'informants per a la part del corpus de català, per ordre d’edat.
La columna d’edat correspon a l’edat a 30 de juny del 2012. En la columna sexe,
“H” indica home i “D”, dona. Les tres darreres columnes mostren el percentatge de producció com l’estàndard dels fonemes indicats.
3.1.2.2. Base de dades de castellà
Per descriure el fraseig prosòdic del castellà, com que la diversitat dialectal d'questa llengua a la península Ibèrica és molt ampla, partirem, com en el cas del català, d'un sol dialecte. Per tal d'allunyar la varietat que descrivim de possibles influències del català així com per evitar descriure un dialecte massa idiosincràtic com podrien ser el gallec o l'andalús, hem decidit partir del castellà de Castella la Nova, concretament de Madrid (Alvar 1996: 213-232). D’una banda, la capital de l’Estat és un centre hegemònic molt important, amb un alt índex de població: 3.255.944 habitants l’any 2009 (Instituto de Estadística 2010). I en general la varietat lingüística que s’hi parla és considerada de prestigi. Però d’altra banda, la ciutat també ha atret molta immigració procedent d’Extremadura, La Manxa i Andalusia, la qual introdueix trets lingüístics meridionals (Alvar 1996: 231). Tot això fa que la puguem considerar una varietat prou representativa de la llengua castellana. Però lluny de voler ser centralistes, la prenem només com a exemple i
Infor-mant Edat
Edat en l’entre-vista
Data de naixe-ment
Ocupació Sexe % ɔ % ε % ə
CAT_
03jad 25 18 10-05-87 estudiant de ciències
polítiques H 100 100 93,54 CAT_
02jfc 26 20 05-12-85
estudiant d’enginyeria
química D 80,00 100 85,18 CAT_
04muv 27 20 21-05-85 estudiant
d’imatge i so H 92,30 100 88,09 CAT_
01ldb 27 20 12-05-85 estudiant
d’arquitectura D 80,00 88,88 85,29 CAT_
06afs 37 31 17-12-74 funcionària
administrativa D 100 100 100 CAT_
08wmv 43 37 02-04-69 logopeda D 100 94,11 93,33
CAT_
05pbp 44 38 08-12-67 informàtic H 100 80,76 90,19 CAT_
07tsf 50 45 27-09-61 mestra de
música D 95,00 100 85,29
CAT_
10pac 51 34 1961 administrativa D 100 86,67 95,29 CAT_
09fss 54 37 1958 informàtic H 70,59 89,74 80,24
com a punt de partida per començar a descriure el fraseig prosòdic del castellà, que compararem amb el del català.
Per formar la base de dades per a l'anàlisi del fraseig prosòdic del castellà, s'han enregistrat 15 entrevistes a castellanoparlants de Madrid originaris i residents en aquesta ciutat, de les quals 10 han estat triades per a l’anàlisi. Les dades van ser recollides i tractades de la mateixa manera que les dels informants catalanoparlants. Per tal de procurar el màxim de naturalitat entre informant i entrevistador i evitar possibles influències del català, vam establir com a requisit que l'entrevistador tingués el castellà com a llengua materna i principal. Així, les dades van ser recollides per dues membres investigadores del Centre de Recerca en Multilingüisme, Nuria Polo i Marta Saceda, originàries de Bilbao i de València respectivament. Van enregistrar les entrevistes a Madrid durant el desembre del 2008 i l'abril del 2009.2
La selecció dels 10 parlants analitzats s’ha fet seguint les següents prioritats. En primer lloc, calia triar els que han produït una mostra de parla més fluïda i extensa. En segon lloc, ens hem fixat en els factors d’edat i sexe, amb la intenció final de conformar un corpus el més variat possible pel que fa a aquestes variables. Així, el corpus està format per 3 homes i 7 dones, d’edats compreses entre els 24 i els 58 anys (actualment, a 30 de juny del 2012). En aquest cas, el factor edat no és tan rellevant com en el corpus de català, ja que tots han rebut educació monolingüe en castellà. Tot i així, no descartem que hi pugui haver diferències generacionals (o simplement idiolectals) pel que fa als trets del fraseig prosòdic i per això hem intentat obtenir dades de persones d’edats heterogènies. La classe social dels informants en el cas del corpus de Madrid és més diversa que en el de català, ja que els subjectes provenen de diferents barris de la ciutat. De tota manera, podem dir que la classe social continua estant en la franja mitjana, però entre aquests parlants és possible que fluctuï més, tant cap a les classes més altes com cap a les més baixes. Quant a les professions, també indiquen variabilitat en aquest aspecte, ja que tenim des d’una cartera o un vigilant de seguretat, residents en barris modestos, fins a professores universitàries. Per acabar, hem de dir que 4 dels 10 parlants no són naturals de Madrid, sinó d’altres ciutats o regions d’Espanya no gaire llunyanes a Madrid pel que fa a la varietat dialectal. I tots quatre viuen a Madrid des de fa molts anys. Alguns dels pares o mares dels informants tampoc són de Madrid, però en tots els casos, espanyols i parlants de castellà.
En la propera taula, detallem les informacions dels 10 subjectes del corpus de Madrid.
2 Agraeixo de tot cor a Nuria Polo i Marta Saceda que s'oferissin a recollir les dades de Madrid i
que duessin a terme la tasca amb tant de rigor com si es tractés de la seva pròpia tesi.
57
Taula 3.2: Relació d'informants per a la part del corpus de castellà, per ordre d’edats.
En la columna d'edat, apareix la que té l'informant a data de 30 de juny del 2012.
Incloem la columna “Lloc de naixement” per mostrar els casos dels parlants que no són naturals de Madrid i els anys que fa que hi viuen. Igualment, incloem la dada de l’origen dels pares per mostrar els llocs de procedència en cas que no sigui Madrid. En la columna de sexe, “H” indica home i “D”, dona.